La Basílica de la Verge del Lledó és un temple cristià d'estil neoclàssic ubicat en la plena horta de la Plana, a aproximadament un quilòmetre del centre de Castelló de la Plana, en el conegut com Camí del Lledó. La seua història està lligada a una aparició mariana: segons la tradició, en 1366 un llaurador anomenat Perot de Granyana trobà sota un llentem (lledoner, en valencià) una imatge de la Verge, aconteixement que donà origen al culte i a la posterior construcció del santuari.

El temple destaca per la seua imatge exterior de blanc immaculat, rematada per una cúpula de ceràmica blava característica del Llevant valencià. El conjunt arquitectònic s'integra en el paisatge de tarongers de l'horta castellonenca, conformant una estampa reconeixible en la comarca de la Plana Alta.

La Verge del Lledó fou proclamada patrona de Castelló de la Plana pel papa Pius XI el 8 de novembre de 1922. Amb motiu d'esta proclamació, la imatge original fou col·locada al pit d'una escultura de major grandària per als actes de coronació. En 1993 el santuari rebé la distinció de basílica, elevant el seu rang dins la jerarquia eclesiàstica catòlica.

El temple és un dels principals llocs de peregrinació i devoció popular de la província de Castelló. Cada any se celebren romerías i actes litúrgics en honor de la patrona, especialment en primavera, que congreguen a milers de fidels procedents de tota la comarca.

L'enclavament se situa a escassa distància del nucli urbà, accessible des de Castelló pel Camí del Lledó, envoltat de camps de cultiu que preserven el caràcter rural de l'entorn. La basílica constituïx un dels referents identitaris més arrelats de la ciutat de Castelló.