El Castell Vell, també conegut com a castell de Fadrell, castell de la Magdalena, dels Moros o de Sas, és una de les fortificacions d'origen andalusí més importants de la Comunitat Valenciana. Es levanta sobre el cerro de la Magdalena, en el terme municipal de Castelló de la Plana, a uns 7 quilòmetres del centre urbà actual. La seua origen islàmic es remunta als segles X i XI, i constituïa el nucli primitiu en torn al qual es formà el primer assentament que donaría lloc a la ciutat de Castelló.

L'enclavament té una rellevància històrica excepcional: el cerro sobre el qual es assenta fou el lloc on s'establí la població abans que, en el segle XIII, Jaume I autorizara el trasllat dels habitants al pla, donant origen a l'actual Castelló de la Plana. El Cantar del Mio Cid situa històricament el castell de Fadrell a finals del segle XI com a enclavament musulmà d'importància estratègica en la regió.

Els residus conservats inclouen fragments de muralles i estructures pròpies de l'arquitectura defensiva islàmica, encara que el conjunt es trova en estat de ruïna parcial. Les excavacions arqueològiques realitzades en el jaciment han permés documentar materials i estructures corresponents a distintes fases d'ocupació, la qual cosa ho converte també en un lloc d'interés arqueològic.

L'accés es realitza des del Camí del Desert, en les immediacions del monte de la Magdalena. L'entorn natural del cerro ofereix vistes panoràmiques sobre la plana litoral castellonenca i la mar Mediterrània, i forma part de la ruta del Camí del Cid al seu pas per Castelló.

El Castell Vell és un bé d'interés patrimonial protegit i constituïx un dels vestigis més eloqüents de la presència islàmica en el nord de la província de Castelló, així com del procés de formació urbana de la capital provincial durant l'Edat Mitjana.