El castell d'Olcaf, també conegut com a Olocaf, és una fortalesa d'origen àrab construïda al segle X sobre una muntanya de 1.203 metres d'altura, a uns 800 metres al oest del nucli urbà d'Olocau del Rey, a la comarca d'Els Ports. El seu emplaçament en altura li conferia un enorme valor estratègic per al control del territori circondat. Va ser declarat Bé d'Interés Cultural el 25 de juny de 1985, amb el codi RI-51-0011001.

Desde el punt de vista arquitectònic, es tracta d'una construcció de tipus montà i mig port, amb tres recincts escalonats no concèntrics i planta d'irregularitat dispersa. Dels restes conservats destaquen alguns llenços de muralla i les ruïnes d'una torre cilíndrica, testimoniatge de la seua antiga envergadura defensiva.

La fortalesa està lligada a episodis rellevants de la història medieval peninsular. Segons la Historia Roderici, el Cid Campeador, al servei de la taifa de Saragossa, es va assentar en este castell entre 1088 i 1090 per a controlar la zona i va passar ací un dur hivern. Per a molts estudiosos, Olocau correspon al «port d'Alucant» citat en el Cantar de mio Cid, el tercer campament d'algarada escollit pel Cid després de la batalla del pinaret de Tévar. Alfons II d'Aragó, en 1180, va atorgar la propietat del castell a l'Orde de l'Hospital per a incentivar la seua participació en la Reconquista.

Entre els episodis històrics posteriors destaca que, a principis del segle XV, el castell va allbergar com a presoner Margarida de Montferrat, mare de Jaume d'Urgell, aspirant al tron deixat vacant per Martí l'Humà. Este fet il·lustra el paper que el castell va continuar exercint en la política aragonesa molt temps després de la conquesta cristiana.

Actualment el castell es troba en ruïnes i el seu accés és lliure. S'hi arriba des de la part alta d'Olocau del Rey mitjançant una senda escarpada d'uns 500 metres. Des dels seus restes s'obtenen àmplies vistes panoràmiques sobre els Ports de Morella i les terres limítrofes amb la província de Terol.