Aeroport internacional de Castelló, situat a uns 30 km al nord de la ciutat de Castelló de la Plana, en les proximitats dels municipis de Vilanova d'Alcolea i Benlloch. Els seus codis d'identificació són IATA: CDT i OACI: LECH.

El projecte va tindre la seua origen a mitjan dels anys noranta com iniciativa personal de Carlos Fabra, aleshores president de la Diputació Provincial de Castelló, qui ho va concebre com a peça clau per a impulsar el turisme en la província. La construcció es va prolongar durant anys i el cost total va ascendir a uns 176 milions d'euros. Va ser inaugurat oficialment en març de 2011, però va tardar més de dos anys a rebre el seu primer vol civil comercial.

El seu emplaçament és notablement rural: es troba a uns 15 km en línia recta del primer nucli de certa rellevància, en una zona d'orografia irregular i amb un règim de vents poc favorable, factors que van encarir tant la seua construcció com la seua operació. Esta ubicació, allunyada de qualsevol gran ciutat, el distingeix de la majoria d'aeroports espanyols de referència.

L'aeroport va estar gestionat successivament per la societat pública Aerocas, l'empresa canadenca SNC-Lavalin i la francesa Edeis Management, abans de tornar a mans d'Aerocas. Durant anys es va convertir en símbol dels excessos de la bombolla immobiliària espanyola: abans d'operar el seu primer vol ja comptava amb una estàtua de Carlos Fabra en les seues instal·lacions. En 2013 es va detectar un saldo patrimonial negatiu en Aerocas de més de 61 milions d'euros, i ese mateix any Fabra va dimitir de la presidència de la societat en obrir-se judici oral contra ell per corrupció, tràfic d'influències i delictes fiscals.