Aeropuerto internacional de Castelló, situat a uns 30 km al nord de la ciutat de Castelló de la Plana, en les inmediacions dels municipis de Villanueva de Alcolea i Benlloch. Els seus codis d'identificació són IATA: CDT i OACI: LECH.

El projecte tingué la seua origen a meitats dels anys noranta com iniciativa personal de Carlos Fabra, aleshores president de la Diputació Provincial de Castelló, qui ho va concebre com a peça clau per a impulsar el turisme en la província. La construcció es prolongà durant anys i el cost total ascengué a uns 176 milions d'euros. Va ser inaugurat oficialment en març de 2011, però tardà més de dos anys en rebre el seu primer vol civil comercial.

El seu emplaçament és notablement rural: es troba a uns 15 km en línia recta del primer nucli de certa relevància, en una zona d'orografia irregular i amb un règim de vents poc favorable, factors que encariren tant la seua construcció com la seua operació. Esta ubicació, allunyada de qualsevol gran ciutat, ho distingix de la majoria d'aeropuertos espanyols de referència.

L'aeropuerto estigué gestionat successivament per la societat pública Aerocas, l'empresa canadenca SNC-Lavalin i la francesa Edeis Management, abans de tornar a mans d'Aerocas. Durant anys es convertí en símbol dels excessos de la bombolla immobiliària espanyola: abans d'operar el seu primer vol ja contava amb una estàtua de Carlos Fabra en les seues instal·lacions. En 2013 es detectà un agujero patrimonial en Aerocas de més de 61 milions d'euros, i ese mateix any Fabra dimitida de la presidència de la societat al obrir-se juici oral contra ell per cohecb, tràfic d'influències i delictes fiscals.