Les Coves de Sant Josep alberguen el riu subterrani navegable més llarg d'Europa, amb una longitud total de 2.750 metres, dels quals 800 metres constituïxen el recorregut turístic. Es troben ubicades en el municipi de la Vall d'Uixó, a l'entrada del Parc Natural de la Sierra de Espadán. El recorregut es realitza en barca travessant galeries i llacs on l'aigua ha modelat les roques durant milers d'anys. Representen a més la cavitat de major recorregut de la província de Castelló i la segona de tota la Comunitat Valenciana.

La presència humana en el paratge de Sant Josep es documenta des del Paleolític Superior, fa uns 17.000 anys, quan grups humans que habitaven les cavitats de l'entorn aprofitaven l'aigua dolça del riu subterrani. Els jaciments arqueològics trobats en la zona confirmen esta ocupació continuada, i existix constància que les coves ja eren conegudes en temps dels íbers. El paratge ha funcionat històricament com a lloc d'aprofitament d'aigua, i el consistori va arribar a encarregar estudis per a millorar l'aprofitament del cabal tant per a consum com per al reg dels camps.

Declarades Monument Històric-Artístic en l'any 2000, les Coves de Sant Josep constituïxen una cavitat kàrstica formada al llarg de mil·lennis per l'acció de l'aigua sobre la roca calcària. El paratge ha estat a més un espai d'oci tradicional per a la població local, una funció que conviu amb la seua condició d'enclavament natural i patrimonial de primer ordre en la província de Castelló.