L'ermita de Sant Nicolau de Bari s'alça en el carrer Alloza (antiga carrer d'Amunt) de Castelló de la Plana, sobre el solar que va ocupar la mesquita de la morería medieval de la ciutat. La seua fundació data de 1536, quan la comunitat cristiana va transformar l'espai islàmic en un lloc de culte catòlic sota l'advocació de sant Nicolau de Bari.

L'edifici està catalogat com a Bé de Rellevància Local (BRL). La seua tipologia correspon a l'ermita urbana d'origen tardomedieval, integrada en el teixit històric del casc antic de la ciutat.

La vinculació de l'immoble amb l'antiga mesquita dels moros de Castelló el convertix en un testimoni directe de l'estratificació religiosa i urbanística que va seguir a l'expulsió i conversió de la població mudèjar en el segle XVI, procés habitual en les poblacions valencianes després dels decrets de conversió forçosa de 1526.

L'ermita es localitza en l'entorn del centre històric de Castelló, pròxima a l'eix urbà que unix la plaça Major amb els barris d'expansió medieval. El carrer Alloza conserva encara part de la trama de carrers estrets heretada del període islàmic.

La façana és senzilla, pròpia de les ermites de repoblació valenciana del segle XVI, sense grans ornaments exteriors però amb notable valor històric per la seua continuïtat d'ús des de l'època medieval.