L'ermita de Santa Llúcia i San Benito s'alça a 312 metres d'altitud sobre el macís de la Serra d'Irta, en el terme municipal d'Alcalà de Xivert. Va ser edificada a finals del segle XVII, amb data de fundació registrada en 1690, convertint-se en un dels referents religiosos del litoral nord de Castelló.

L'edifici respon als canons de l'estil religiós valencià d'època barroca, amb una sobria fàbrica de pedra adaptada a l'irregularitat del terreny i orientada per a aprofitar la posició dominant del cerro conegut popularment com Monte San Benito. La planta és senzilla, de nau única, amb espadanya i xiquet atri.

Desde el mirador exterior de l'ermita es domina un panorama excepcional que abarca la costa d'Alcossebre, el parc natural de la Serra d'Irta, i en dies clars les Illes Columbretes, a uns 50 quilòmetres mar endins. Aquest emplaçament estratègic va fer que el lloc fora utilitzat històricament també com a punt de vigilància costera.

L'ermita es troba dins de l'àmbit del Parc Natural de la Serra d'Irta, declarat en 2002, la qual cosa ha contribuït a preservar l'entorn natural que l'envolta. S'hi accedix mitjançant una ruta de senderisme que ix del nucli urbà d'Alcossebre, amb un recorregut d'aproximadament 5 quilòmetres d'anada per camins ben senyalitzats.

Cada any, en torn a les festivitats dels seus titulars, l'ermita és destinació de romerías populars organitzades des d'Alcalà de Xivert i Alcossebre, mantenint així una tradició devocional que es remunta a la pròpia fundació de l'edifici.