El Parc Ribalta es va crear en 1868, sis anys després de l'arrival del ferrocarril a Castelló de la Plana, amb el propòsit d'embelliure els accesos a la ciutat i rebre als viajers que arribaven en tren. El solar que ocupa va tenir usos molt diversos al llarg de la història: durant segles va ser pas obligat cap a la població i més tard va servir com a cementerio, abans de transformar-se en jardí públic.

El parc és considerat pels experts el millor exemple conservat de parc públic decimonònic en la Comunitat Valenciana, destacant per haver mantingut la seua estructura primigènia. El seu conjunt paisatgístic, junt amb la plaça de la Independència i la plaça Tetuán, forma un dels espais de major valor històric i artístic de Castelló, el que va motivar la seua declaració com a Bé d'Interés Cultural en 1981.

Desde la seua inauguració i fins a finals de la dècada de 1980, va ser l'únic parc ubicat en el casc urbà de Castelló. Esta condició d'espai únic el va convertir en l'epicentre de la vida social i cultural de la ciutat, acollint festes, concerts, celebracions cíviques i activitats esportives que han deixat una profunda empremta en la memòria col·lectiva local.

El parc ha inspirat nombroses obres d'art local, entre pintures i textos literaris que atesten la seua centralitat cultural. Entre els seus elements més apreciats destaquen els seus passeigs arborats, els bancs de ceràmica tradicional i la fauna que habita en l'espai verd en ple cor urbà.

Es situa a l'oest del nucli històric de Castelló de la Plana, junt a la plaça de toros i pròxim a l'estació de ferrocarril que en el seu dia va motivar la seua creació. Amb una extensió que permet un recorregut peatonal d'aproximadament 1,1 km, és avui un pulmó verd accessible per a residents i visitants en el centre de la capital provincial.